Base de coneixement

Plantilles

Un cos escrit una vegada, versionat i enviat moltes vegades: des del redactor, des del teu propi codi o per un agent.

Detalls

Una plantilla pertany a la connexió i no a la persona que la va escriure, que és tot el motiu pel qual es va substituir la primera versió d'això. Aquella estava indexada per usuari: la plantilla d'un company era invisible per a una clau API de l'espai de treball, de manera que una integració no podia enviar allò que veia la persona que l'havia configurada, i eliminar el compte de l'autor s'enduia les plantilles de l'espai de treball. Les files es van migrar en lloc d'eliminar-se.
Dues maneres d'escriure un cos. Un arbre de blocs sobre els components de @react-email/components (Section, Row, Column, Container, Text, Heading, Button, Link, Img, Hr, Markdown, CodeBlock, CodeInline), validat a mesura que s'escriu, de manera que un node incorrecte o un href insegur es rebutgen en la mateixa crida que els ha escrit en lloc d'arribar com un correu trencat. O bé marcatge que has renderitzat tu mateix: si les teves plantilles ja són components react-email al teu propi repositori, renderitza-les allà amb @react-email/render i envia l'HTML, que es sanititza una sola vegada quan es publica la versió.
Vint-i-tres punts de partida i un de buit, en una galeria i no en un menú, perquè són coses que has de mirar abans de triar entre elles, així que cada targeta mostra el correu mateix. Benvinguda i verificació, rebuts i factures, enviaments i renovacions, resums i anuncis, distribuïts sota quatre encapçalaments, i cadascun s'obre a l'editor visual amb totes les peces movibles, restilitzables i eliminables. El que triïs arriba com a esborrany, de manera que res no es pot enviar fins que el publiques.
La galeria és l'única part d'això que només existeix a l'aplicació. Qui arriba a les plantilles des del teu propi codi o des d'un agent envia un cos (un document de blocs o el teu propi marcatge) en lloc d'indicar un punt de partida, de manera que els vint-i-tres són un lloc per on començar i no un catàleg des d'on instal·lar.
Els slots amb nom i els props amb nom són els dos tipus de forat, escrits com a {{key}} al cos i a l'assumpte. Un slot l'omple qui edita la plantilla i porta un valor per defecte, de manera que un enviament que no n'indica cap es renderitza igualment. Un prop es proporciona en l'enviament, i un de marcat com a obligatori rebutja l'enviament quan falta: un 422, i no surt cap correu. Aquest rebuig és el motiu de declarar-lo: l'alternativa és un missatge que surt amb un buit on hi hauria d'anar el número de comanda, cosa que res no informa i ningú no pot desfer.
Una versió publicada està congelada. Editar el cos d'una plantilla publicada crea un esborrany nou en lloc de reescriure el que està en producció, de manera que els enviaments continuen resolent el que resolien ahir fins que algú publica, i un enviament que fixa un número de versió no es veu afectat ni tan sols llavors. El cos es compila en publicar, que és el que fa que una plantilla que no es renderitza falli per a la persona que la publica i no per a un destinatari.
La previsualització renderitza exactament el que produiria un enviament sense enviar-lo, i informa del que encara és buit en lloc de rebutjar-ho. Una plantilla que s'està previsualitzant sol ser una plantilla que s'està escrivint, i un autor que omple un bloc cada vegada no hauria d'haver de satisfer tots els props per veure què té fins ara.
Cada plantilla porta el seu propi registre del que ha enviat: quants van sortir en els darrers set, trenta o noranta dies, quins d'ells es van obrir i en quins es va fer clic, una sèrie dia a dia, i un desglossament per l'origen de cada enviament: el redactor, el teu codi, un agent o la cua. Cada taxa indica el seu propi denominador en lloc de manllevar-ne un, perquè són genuïnament diferents: les obertures es compten sobre els missatges que portaven un píxel, els clics sobre els missatges que portaven un enllaç reescrit, i un missatge pot portar l'un sense l'altre. Una previsualització no es registra mai, i un enviament de prova es compta a part i queda fora de totes les xifres, perquè no va sortir mai.
Aquest registre és honest sobre el que no pot veure, que és el motiu per confiar en la meitat que sí que veu. Un enviament s'associa al seu registre de lliurament pel mateix enviament, i només el correu enviat des del teu propi codi o des de la cua en porta un. Un missatge enviat des del redactor, des d'un agent o per l'assistent no en porta. Així, una plantilla utilitzada sobretot des del redactor arriba amb la majoria dels seus enviaments sense associar, i el recompte de no associats es mostra com una xifra pròpia en lloc d'incloure's com si ningú no els hagués obert.
Quatre superfícies sobre un sol servei, de manera que «què vol dir publicar» té una sola resposta i no tres que avui coincideixen. El botó Plantilles del redactor ofereix les publicades i SUBSTITUEIX el missatge pel que tries en lloc d'enganxar-l'hi: l'enviament indica la plantilla, la versió queda fixada en el moment en què la tries, i el cos es renderitza allà on es va escriure, de manera que una publicació entre triar i fer clic no pot canviar el que surt, i una maquetació que el redactor no hauria pogut sostenir sobreviu intacta. El que hi omples són els valors, no el cos. /templates són nou endpoints darrere dels scopes templates:read i templates:write, embolcallats mètode per mètode per l'SDK. Enviar-ne una necessita un permís d'enviament a més d'un permís de plantilla, de manera que una clau emesa a una eina de redacció pot escriure i publicar sense poder enviar correu a ningú. El servidor MCP porta cinc eines: llistar, llegir, previsualitzar, crear i enviar. Deliberadament no hi ha cap eina per actualitzar, eliminar o publicar-ne una d'existent. Una edició crea un esborrany al qual el següent enviament no es resoldria, i una eliminació no es pot desfer. Editar un cos emmagatzemat és una pantalla: /workspace/templates porta un llenç de blocs amb una paleta i un inspector, una previsualització en directe al costat, i Desa i Publica com a accions separades, que és el que fa que una versió publicada sigui una cosa que pots deixar tranquil·la mentre treballes en la següent.
200 plantilles per connexió, un document de blocs limitat a 500 blocs, vuit nivells d'imbricació, 20.000 caràcters en qualsevol valor i 100 slots i 100 props; un cos enviat com a marcatge limitat a un milió de caràcters, i un assumpte a 998. Cadascun d'aquests límits és una protecció contra un script descontrolat i no un límit de pla, cadascun rebutja amb un missatge que indica el número pel qual ha rebutjat, i res de les plantilles no està darrere d'un nivell de subscripció.