Base de coneixement

Mira quan es va obrir el correu que vas enviar

Si un missatge que has enviat s'ha obert, quan, quantes vegades i quins dels seus enllaços s'han seguit. Activat llevat que ho desactivis, i clar sobre les lectures que no pot obtenir.

Detalls

Dos commutadors en comptes d'un, i tots dos estan activats llevat que la bústia els desactivi. Les obertures i els clics són dos tractes diferents amb la persona que rep el correu. Un píxel informa que un missatge s'ha mostrat i res més, mentre que un enllaç reescrit encamina una visita real a través nostre, i molts remitents volen el primer i refusen el segon. Un missatge enviat amb tots dos desactivats no porta cap píxel, cap enllaç reescrit ni cap fila que digui que se li ha fet seguiment. Un enviament per l'API anomena tracking: { opens, clicks } per decidir-ho per a aquell missatge concret en comptes de per a la bústia, i decideix en totes dues direccions: un programa que no vol que es registri res ho diu per missatge i ho obté, tant se val com estigui configurada la bústia.
Qualsevol dels dos commutadors decideix què portarà el teu PROPER missatge i res més. El correu ja enviat conserva el píxel i els enllaços reescrits amb què va sortir, i continua informant després de desactivar el commutador, i l'única manera d'aturar-ho seria trencar els enllaços de missatges que la gent ja té, cosa que per a un lector és pitjor que continuar comptant. Desactivar el seguiment és una decisió sobre el que surt a partir d'ara; no hi ha cap retirada.
No es desa cap adreça IP d'una obertura ni d'un clic, i no hi ha cap columna on posar-la. El que es conserva és el que la vora ja sabia abans que la petició ens arribés (un país, una regió, una ciutat, un fus horari, cap d'ells consultat per obtenir-lo), més una empremta SHA-256 de l'adreça i de l'agent d'usuari, amb una sal que es renova a mitjanit UTC. El resum és el que permet que un informe digui dos dispositius en comptes de dues obertures, i un dia després ningú no el pot tornar a associar a una adreça, nosaltres inclosos. Llegeix la ubicació com un fet sobre la xarxa i no pas sobre la persona: qualsevol darrere d'una VPN o d'un servidor intermediari corporatiu s'informa en un lloc on no ha estat mai.
Darrere els números hi ha dos tipus de registre. Una fila d'impacte porta un agent d'usuari, una ciutat i una empremta sobre algú que no ha acceptat mai que el mesuressin, i existeix per respondre les preguntes que es fan els dies després d'un enviament: era un escàner, quin dispositiu, era realment ell. L'altre tipus és la lectura mateixa (primera, última i un recompte, per missatge i per enllaç), que és un fet sobre el teu propi correu i no pas sobre la persona que l'ha obert.
Les descàrregues automatitzades es registren i després no es compten, cosa que és diferent de llençar-les. La Protecció de la privadesa al Mail d'Apple descarrega totes les imatges remotes de tots els missatges en el lliurament, tant si una persona hi mira com si no. Ve activada per defecte, i comptar-la dona a tots els remitents una taxa d'obertura propera al 100% que no vol dir res, de manera que es reconeix per l'agent d'usuari i per la xarxa d'on va sortir la petició, i es marca com a màquina. Els escàners corporatius, els comprovadors d'enllaços, els navegadors sense interfície i tot el que arriba dins dels deu segons següents a l'enviament es marquen igual, perquè res del que fa una persona no passa tan de pressa. L'agent d'usuari es conserva exactament tal com va arribar, al costat del que se'n va llegir, perquè aquella cadena és des d'on es va fer la crida i una crida que ningú no pot contrastar amb la seva entrada és una crida que ningú no pot corregir. Un client hi pot escriure el que vulgui i molts no diuen gairebé res, de manera que és una afirmació i no pas un fet. L'informe imprimeix quants se n'han filtrat en comptes de deixar un buit inexplicat entre el registre i el total.
Gmail és un tercer cas i s'informa com a tal. El seu servidor intermediari d'imatges descarrega perquè algú ha mostrat el missatge, de manera que l'obertura és real mentre que el dispositiu, la ubicació i el client simplement no es poden saber, i el servidor intermediari desa a la memòria cau, de manera que la segona i la tercera lectura potser no ens arriben mai. Un recompte d'obertures a través de Gmail és un mínim, no un total.
Que no s'hagi registrat cap obertura no és prova que un missatge no s'hagi llegit. Bloquejar les imatges remotes és corrent, ja que molts clients ho porten activat i tots els altres ho ofereixen, i això ho suprimeix completament, de manera que el silenci d'aquí no és prova en cap direcció, i és la resposta que rebràs més sovint. Res del producte no representa un missatge sense seguiment o sense informe com a “no obert”, perquè això seria llegir un refús dins d'una absència.
Un clic és una prova més forta que una obertura, de manera que els dos no es fusionen mai en un sol número. Les imatges es bloquegen molt més sovint del que els enllaços es deixen sense clicar, cosa que fa que un missatge amb clics i sense obertures sigui un missatge que segur que s'ha llegit. Es reescriuen fins a 100 destinacions per missatge, una vegada cadascuna. La mateixa pàgina de campanya enllaçada des d'una imatge de capçalera, un botó i un peu és una sola fila amb el seu propi recompte, perquè és una sola pregunta feta tres vegades, i un informe pot dir quin enllaç valia la pena seguir en comptes de dir que s'ha seguit alguna cosa en algun lloc. Passat aquest límit, els enllaços restants es deixen exactament tal com es van escriure en comptes de descartar-se, ja que un enllaç sense seguiment continua funcionant i un missatge que en perdi dos-cents en silenci no.
Un enllaç reescrit no pot apuntar enlloc que no hi hàgim posat nosaltres mateixos al missatge. La destinació es guarda en una fila i l'URL només porta el seu identificador, de manera que no hi ha cap paràmetre de consulta per manipular i res d'aquí no es pot convertir en una redirecció oberta al domini d'un proveïdor de correu, que és la matèria primera amb què es construeixen les campanyes de pesca. La redirecció és un 302 i no pas un 301, perquè una de permanent la desen a la memòria cau el navegador i tots els servidors intermediaris que hi ha pel mig i el recompte s'aturaria a un i s'hi quedaria. Un enllaç el missatge del qual s'ha suprimit diu que l'adreça ja no apunta enlloc en comptes de respondre un 404 pelat.
Només es reescriu la part nova d'una resposta; l'historial citat de sota és el missatge d'algú altre i els seus enllaços continuen sent seus. La còpia arxivada a Enviats té el píxel tret i tots els enllaços tornats a posar tal com els vas escriure. Sense això, reenviar el teu propi correu enviat reenvia el testimoni d'un destinatari a un desconegut, fer clic en un enllaç de la teva safata de sortida registra que el destinatari hi ha fet clic, i la còpia que conserves no és el que vas escriure.
Un missatge amb un sol destinatari sempre l'anomena: no podria haver estat ningú més. A partir d'un, anomenar quin destinatari l'ha obert vol dir donar a cada persona la seva pròpia còpia del cos, cosa que només es fa en un missatge prou petit perquè reconstruir-lo per persona sigui assumible: la mida estimada multiplicada pel nombre de destinataris ha de quedar per sota de 8MB. Passat aquest pressupost, i en un missatge segellat el bloc únic de text xifrat del qual no pot variar per persona, un sol cos va a tothom, i una obertura es registra com algú d'aquest missatge en comptes d'un nom triat de la llista. Dues persones que l'obren amb trenta segons de diferència compten com una sola lectura allà, que és la mateixa limitació dita d'una altra manera. Trenta segons és la finestra en tots els casos: un panell de vista prèvia que es redibuixa, o un missatge que torna a entrar a la vista, torna a descarregar la imatge i no és una segona lectura.
El correu d'una bústia d'OpenEmail a una altra informa de les seves obertures des del lector mateix. El lector d'aquí elimina qualsevol imatge d'1×1 de tots els missatges abans que arribin a la teva pantalla, inclosa la nostra, de manera que el píxel no es descarrega mai. Quan un missatge es mostra amb les imatges remotes visibles, el lector registra l'obertura contra la còpia que va rebre aquella bústia i anomena el client OpenEmail. Un lector que manté les imatges amagades no registra res, igual que qualsevol altre client que les bloquegi. Els enllaços no els elimina res, de manera que un clic d'una bústia d'OpenEmail a una altra torna de la manera habitual.
L'informe sencer és a l'API REST sota l'àmbit emails:read que ja cobreix el correu enviat: una llista, les taxes d'obertura i de clic sobre els missatges amb seguiment d'una finestra, i els impactes individuals amb els automatitzats inclosos si els demanes. El registre per impacte s'atura a 2.000 files per còpia mentre els comptadors continuen, de manera que un píxel descarregat en bucle no pot fer créixer una taula que ningú no mira.
Un missatge enviat sense seguiment no mostra res en comptes de zero obertures. Ningú no l'ha obert i no ho estàvem registrant són respostes diferents, i res del producte no les representa igual.