Base de coneixement

Porta la teva bústia antiga

Arriba amb el correu que ja tens, tant si és un arxiu exportat d'on visqui ara com el compte mateix, amb els fils tal com eren i classificat on toca.

Encara no

Encara no hi ha cap importador de cap mena; la part que ja està resolta és l'enfilat, perquè el correu importat que conserva les seves capçaleres originals s'enfila tot sol al costat del correu que arriba després.

Detalls

No s'ha llançat. Aquí no hi ha res que llegeixi un mbox, un fitxer .eml, un arxiu d'un proveïdor o un compte IMAP, i no hi ha cap pantalla des d'on començar una importació. L'analitzador que faria la lectura ja és una dependència i ja s'executa en tots els missatges que arriben; el que no existeix és res que parteixi un arxiu en missatges i els hi lliuri.
L'enfilat no necessita cap feina nova. Una conversa s'ancora a la primera entrada de la capçalera References d'un missatge, amb In-Reply-To com a alternativa i després l'identificador propi del missatge, la regla que fa servir tot sistema de correu, de manera que una importació que preservi aquestes tres capçaleres reprodueix els fils exactament, sense cap taula de correspondència d'identificadors ni cap segona passada. El correu importat s'enfila llavors amb el correu que arriba després, perquè tots dos passen per la mateixa funció.
El camí de lliurament és reutilitzable i la major part del que fa s'ha de desactivar. Un missatge que arriba es puntua per pesca, es comprova per autoria d'IA, es resumeix, s'incrusta per a la cerca, s'indexa per a fitxers i s'emet a totes les pestanyes obertes. Passa vuitanta mil missatges antics per això i són vuitanta mil crides al model i vuitanta mil notificacions, de manera que un importador pertany al costat del camí de la safata d'entrada temporal, que ja existeix com a precedent d'una ingesta deliberadament silenciosa, i no pas com un cinquè commutador del de lliurament.
El correu antic no ha d'anar a parar a la safata d'entrada. Una carpeta aquí és una etiqueta i res més, de manera que classificar vuit anys d'arxiu és qüestió d'escriure ARCHIVE en comptes d'INBOX i UNREAD. El commutador que fa això avui també suprimeix, com a efecte secundari, la correlació dels informes de lliurament, de manera que una importació necessita el seu propi en comptes de manllevar-lo. Les dates surten del missatge, així que un fil del 2019 s'ordena com a 2019 i no com el dia que et vas mudar.
Executar la mateixa importació dues vegades no ha de duplicar la bústia. Els missatges ja es desdupliquen per la parella d'identificador de missatge i remitent i no pas per cap identificador generat aquí, de manera que tornar-la a executar després d'una fallada és segur per construcció, i això és el que fa possible una importació represa. El que falta al voltant és la comptabilitat: un registre de feina, un cursor, un recompte que puguis mirar i una llista del que no ha passat.
Dues maneres d'entrar, i no són de la mateixa mida. Un fitxer que ja tens necessita un analitzador i una cua i res més, i tots els proveïdors te'n donen un si el demanes. Llegir un compte en viu per la seva pròpia API necessita un client OAuth, una pantalla de consentiment, una revisió i un àmbit prou ampli per llegir una bústia sencera, i aquell àmbit és el que aquest producte va renunciar deliberadament. El fitxer és el camí que et porta aquí amb el teu historial; el compte és una decisió a part sobre quant accés demanar.