Base de coneixement

Endu-te el teu correu

Una sola descàrrega amb tot a dins: tots els missatges i adjunts en un format que una altra aplicació de correu pugui obrir, a més dels teus contactes, etiquetes, regles, plantilles i calendari.

Encara no

Avui no s'exporta res: l'única cosa que surt a través del producte és un adjunt cada vegada i la teva pròpia clau de xifratge, i el que pot portar un arxiu és una reconstrucció i no pas els bytes originals.

Detalls

No s'ha llançat. El que surt avui és un adjunt cada vegada, i la teva clau privada des de Configuració → Xifratge. No hi ha cap ruta, cap ordre ni cap pantalla que produeixi un arxiu d'una bústia.
El que en sortirà serà una reconstrucció, i això és una propietat de com es guarda el correu aquí i no pas una drecera de sortida. Un missatge s'analitza una vegada i els bytes originals no es conserven mai, de manera que un arxiu pot portar el text, l'HTML, els adjunts, les adreces, les dates i les capçaleres sobre les quals s'enfila una conversa, i no pot portar la signatura DKIM ni els límits exactes de les parts. Un fitxer que digués ser el missatge tal com va arribar seria un fitxer que ningú no podria verificar com a tal, de manera que l'arxiu dirà què és.
Una bústia no és una sola taula per bolcar. Els cossos dels missatges són objectes a l'emmagatzematge, el graf de carpetes i etiquetes és una petita base de dades al costat, i els contactes, les regles, les plantilles, els esdeveniments del calendari, les notes i la configuració seuen cadascun a la seva taula, de manera que una exportació és un recorregut per tres magatzems i per cada fragment on s'escampa una bústia, i no pas una consulta. El camí de supressió ja recorre exactament això, en sentit contrari, i d'aquí ve la forma.
Un missatge xifrat d'extrem a extrem només pot sortir tal com va entrar. El text pla existeix al navegador que el va obrir i enlloc més, de manera que un arxiu porta el text xifrat i la clau continua sent teva, cosa que vol dir que tot no pot voler dir en silenci tot el que es pot llegir. L'arxiu diu quins missatges han sortit segellats en comptes de deixar que ho descobreixis més tard.
La llista que ha de cobrir, perquè no quedi res enrere en silenci: els missatges i els seus adjunts, les carpetes i etiquetes on són, els contactes, les regles, les plantilles i les seves versions publicades, els esdeveniments del calendari i els seus assistents, les notes dels fils, les signatures i la configuració, i la meitat pública de les teves claus. Tot el que no es pugui incloure s'anomena a l'arxiu en comptes d'ometre's.
Un fitxer que has suprimit deixa un marcador en comptes de desaparèixer, de manera que l'índex encara sap el nom d'una cosa els bytes de la qual ja no hi són. Una exportació ho ha de respectar i llistar-lo com a suprimit: un arxiu que prometés un fitxer que no pot produir és pitjor que un que és clar sobre el buit.