Safates d'entrada d'un sol ús

Qui truca demana una adreça en un domini que aquesta instal·lació posseeix, la vigila uns minuts, llegeix el que hi arribi i l'abandona. Existeix per al codi de confirmació, per a la pregunta «què envia realment aquest formulari» i per al registre que no vols lligar a l'adreça que encara faràs servir d'aquí a cinc anys.

• —Només rep, res més. No hi ha enviament: una safata d'entrada no té cap identitat amb què enviar, i cap d'aquestes nou crides no posarà cap missatge a la xarxa.
• —La cessió és de 60 minuts per defecte i es pot allargar fins a 24 hores, una hora cada vegada.
• —Conté 50 missatges, comptats a mesura que arriben. El correu que arriba a una safata plena es descarta en comptes d'encuar-se, i esborrar-ne un no compra lloc per a un altre.
• —En acabar la cessió, el correu s'ESBORRA: ni s'amaga ni s'arxiva. La fila hi sobreviu una setmana perquè l'adreça no es pugui tornar a emetre mentre un remitent lent encara hi estigui reintentant.
• —Res d'això no toca cap bústia. Un missatge d'un sol ús viu a la seva pròpia taula, i cap consulta d'aquest camí no pot arribar a una de real.

Una adreça d'un sol ús s'escriu en un formulari de registre en el mateix moment en què s'emet. Des d'allà viatja en una capçalera To:, pels registres del remitent i fins al CRM que hi hagi a l'altra banda. Si saber l'adreça fos suficient per llegir-ne el correu, l'eina filtraria totes les safates que emetés, per disseny, i precisament a la part que qui truca mantenia a distància.

Per això crear una safata retorna un segon valor: un token, 32 bytes aleatoris com a oe_inbox_ més 43 caràcters base64url. Apareix en aquella resposta i en cap altra. La fila només en desa un hash amb clau, de manera que no el recupera res: ni una petició de suport ni un bolcat de la base de dades. Si perds el token has perdut la safata, que és el resultat correcte per a una credencial que llegeix el correu d'algú.

# 1. Mint one. This is the only response that carries a token.curl -s -X POST "$OE/temp-mail/inboxes" -H "Content-Type: application/json" -d '{}' # 2. Keep it, and read with it.export INBOX="Authorization: Bearer oe_inbox_kQ8v…"curl -s "$OE/temp-mail/inboxes/tinb_9c2f…/messages" -H "$INBOX"

Una hora, i no els deu minuts que donen nom al gènere. Deu n'hi ha prou per a un codi de confirmació i no n'hi ha prou per a l'altra meitat d'allò per a què s'utilitzen: una prova gratuïta que et torna a escriure l'endemà al matí, un formulari omplert dues vegades perquè el primer intent va exhaurir el temps. ttlMinutes a la creació demana una altra cosa, d'1 a 1440; un número fora d'aquest rang es rebutja amb un 422 en comptes d'ajustar-se en silenci, perquè una caducitat que no has demanat és una caducitat sobre la qual ja has fet plans.

POST /temp-mail/inboxes/{id}/extend afegeix una hora a la caducitat, no pas a ara, de manera que allargar-la aviat no malgasta el temps que et queda. Funciona 23 vegades, i el dia comptat des del moment de crear la safata és el més dur dels dos límits: una cessió que ja hi arriba no té res més a comprar, per poques ampliacions que s'hagin gastat. extensionsLeft, a cada resposta d'una safata, compta tots dos, de manera que un client pot deshabilitar el botó; a zero, la crida respon 409 extension_limit.

Tots aquests són recomptes de files i no pas un limitador de freqüència. En aquesta base de codi no hi ha cap limitador a què recórrer, i dir-ho és més útil que insinuar una defensa que no hi és. Estan col·locats on hi hauria el dany: l'encunyació i l'emmagatzematge.

Descobrir-ho a base de provar és pitjor que llegir-ho aquí:

• —Res d'enviaments, de cap mena. Una safata d'un sol ús no té cap connexió amb què enviar, i afegir-n'hi una convertiria un endpoint anònim i sense autenticar en un relay obert.
• —Res de canviar el nom. Canviar d'adreça vol dir crear una segona safata: reanomenar-la al moment alliberaria l'antiga local-part en l'instant de fer-hi clic, i una confirmació que ja fos en camí es lliuraria a qui la rebés a continuació.
• —Res de regles, filtres, reenviaments, webhooks ni IA. spam és una marca al missatge i ningú no hi ha actuat. No s'ha arxivat res, i aquí no es resumeix ni s'incrusta res.
• —Res de rebots. El correu adreçat a un domini del pool que no anomena ni una safata d'un sol ús activa ni una adreça creada per l'operador es descarta en silenci, a propòsit: un generador públic d'adreces atrau atacs de diccionari, i escriure un informe de lliurament al camí de retorn que declari l'atac convertiria la instal·lació en una font de backscatter.
• —Sense cap domini configurat no hi ha servei. Quan TEMP_MAIL_DOMAINS és buit, GET /temp-mail/domains respon amb una llista buida i crear una safata respon 503 temp_mail_unavailable. El lliurament entrant a un domini del pool no s'ha observat d'extrem a extrem en cap domini en producció.

La llista és configuració: el que anomeni TEMP_MAIL_DOMAINS és el que es reparteix. Res no automatitza el DNS, de manera que quatre d'aquests cinc passos són una persona davant d'un registrador.

1. 1Registra-hi un domini. Fes servir-ne un que estiguis disposat a deixar que reparteixin desconeguts. Totes les adreces que hi hagi comparteixen la seva reputació, que també és el motiu pel qual el selector reparteix les safates noves pel pool a l'atzar en comptes d'omplir el primer domini.
2. 2Afegeix-lo a l'aplicació, a Configuració → Dominis. Això encunya la identitat d'enviament i imprimeix els registres DNS que cal publicar.
3. 3Publica els registres MX, SPF, DKIM i el TXT _openemail-challenge al registrador. La verificació llegeix el DNS en viu i es torna a comprovar al cron; només s'ofereix un domini verificat.
4. 4Afegeix el domini verificat a TEMP_MAIL_DOMAINS al servidor, separat per comes. Fins que no hi consti, és un domini normal de l'espai de treball.
5. 5Deixa catch-all ACTIVAT. És el que fa que una adreça d'un sol ús existeixi sense haver-la creat, perquè el correu a qualsevol local part s'accepta i es llegeix abans de la cerca ordinària de destinatari, de manera que no s'escriu mai cap fila d'adreça per a un domini del pool; deixar catch-all activat començaria a arxivar correu d'un sol ús en una bústia real.